Separar el "vital" del "trivial"
Resum: Aplicant el Principi de Pareto a la informàtica educativa, podem dir que si els docents elaboren materials amb suport informàtic i ho comparteixen col·laborativamente, com si aquesta enciclopèdia fos una "sala de professors virtual", on tots aportin i tots seleccionin el més adequat a les seves necessitats, estaríem que el 20% dels recursos serien aprofitats pel 80% de la població estudiantil.
El Principi de Pareto
L'economista italià Wilfredo Pareto (1848-1923) va realitzar un estudi sobre la distribució de la riquesa, en el qual va descobrir:
que la minoria de la població posseïa la major part de la riquesa i la majoria de la població posseïa la menor part de la riquesa.
Amb això va establir la cridada "Llei de Pareto" segons la qual la desigualtat econòmica és inevitable en qualsevol societat.
El Dr. Juren va aplicar aquest concepte a la qualitat, obtenint-se el que avui es coneix com la regla 80/20.
Segons aquest concepte, si es té un problema amb moltes causes, podem dir
Per tant, l'Anàlisi de Pareto és una tècnica que separa els "pocs vitals" dels "molts trivials".
Pareto i la informàtica educativa
La informàtica és un d'aquests camps on el Principi de Pareto serveix molt bé per a explicar la subocupación dels recursos:
el 80% del temps s'utilitza el 20% dels recursos.
Per exemple dels programes que un usuari té instal·lat en la seva computadora, la major part del temps només utilitza una modesta fracció.
Però el problema de la informàtica educativa, almenys en el món de parla hispana, no s'esgota en l'exposat referent al programari a utilitzar.
En general, obvi és aclarir-ho, els docents utilitzem llibres de text que s'adaptin al perfil de la classe. Quan ens falta alguna cosa vam crear el nostre propi material per a utilitzar-ho amb un grup en particular, en una situació particular, tenint en compte un nombre de variables i components que no apareixen en els llibres de text. En definitiva, d'això es tracta l'educació:
ajudar a l'educant considerant l'aquí i ara.
I si el docent té capacitat per a generar material didàctic fent un aprofitament de les eines informàtiques disponibles,
per què no compartir la seva creació i alhora enriquir-se amb el qual van desenvolupar els seus col·legues en altres parts de la província?
Solució aplicant el Principi de Pareto
La solució és més fàcil d'implementar del que es pensa. No només es tracta d'infraestructura tangible, cosa resolta amb aquesta enciclopèdia, sinó també de posar en marxa les moltes vegades cridada "educació participativa" o "treball colaborativo".
Si cada docent prepara material per als seus alumnes estaríem que el 80% dels materials els utilitza el 20 % dels alumnes, però, si els docents treballem colaborativamente i situem els nostres materials en l'enciclopèdia, podríem dir que el 20% dels materials que dissenyem els podrien utilitzar el 80% dels alumnes.
Tots aportem a l'educació:
si cadascun dels mestres i professors que estan treballant genera una activitat en suport informàtic per mes, una sola, abans de les pròximes vacances trindríem una quantitat de material didàctic més que considerable.
No es tracta de generar impactants presentacions multimèdia, ni complexes pàgines web.
El que proposem aquí és aprofitar el màxim potencial del recurs informàtic per a compartir coneixement i habilitats pedagógicas, apuntant a la construcció d'una veritable c
omunitat educativa.
Crec que per a arrodonir el concepte, el millor és imaginar-se una enorme sala virtual de professors. No hi ha limitacions ni de temps ni d'espai per a intercanviar experiències, opinions, consells i material. Tots aporten i tots seleccionen el més apropiat a les seves necessitats.
Quant més alta sigui la participació i el nombre de docents que contribueixen, més ric serà el resultat. Amb un aport mensual, un solament, els resultats serien impressionants.
Donem el proper pas?
Basat en un article del Professor Miguel Corsi, publicat al febrer de 2007 (Argentina)
L'economista italià Wilfredo Pareto (1848-1923) va realitzar un estudi sobre la distribució de la riquesa, en el qual va descobrir:
que la minoria de la població posseïa la major part de la riquesa i la majoria de la població posseïa la menor part de la riquesa.
Amb això va establir la cridada "Llei de Pareto" segons la qual la desigualtat econòmica és inevitable en qualsevol societat.
El Dr. Juren va aplicar aquest concepte a la qualitat, obtenint-se el que avui es coneix com la regla 80/20.
Segons aquest concepte, si es té un problema amb moltes causes, podem dir
- que el 20% de les causes resolen el 80% del problema i
- el 80% de les causes solament resolen el 20% del problema.
Per tant, l'Anàlisi de Pareto és una tècnica que separa els "pocs vitals" dels "molts trivials".
Pareto i la informàtica educativa
La informàtica és un d'aquests camps on el Principi de Pareto serveix molt bé per a explicar la subocupación dels recursos:
el 80% del temps s'utilitza el 20% dels recursos.
Per exemple dels programes que un usuari té instal·lat en la seva computadora, la major part del temps només utilitza una modesta fracció.
Però el problema de la informàtica educativa, almenys en el món de parla hispana, no s'esgota en l'exposat referent al programari a utilitzar.
En general, obvi és aclarir-ho, els docents utilitzem llibres de text que s'adaptin al perfil de la classe. Quan ens falta alguna cosa vam crear el nostre propi material per a utilitzar-ho amb un grup en particular, en una situació particular, tenint en compte un nombre de variables i components que no apareixen en els llibres de text. En definitiva, d'això es tracta l'educació:
ajudar a l'educant considerant l'aquí i ara.
I si el docent té capacitat per a generar material didàctic fent un aprofitament de les eines informàtiques disponibles,
per què no compartir la seva creació i alhora enriquir-se amb el qual van desenvolupar els seus col·legues en altres parts de la província?
Solució aplicant el Principi de Pareto
La solució és més fàcil d'implementar del que es pensa. No només es tracta d'infraestructura tangible, cosa resolta amb aquesta enciclopèdia, sinó també de posar en marxa les moltes vegades cridada "educació participativa" o "treball colaborativo".
Si cada docent prepara material per als seus alumnes estaríem que el 80% dels materials els utilitza el 20 % dels alumnes, però, si els docents treballem colaborativamente i situem els nostres materials en l'enciclopèdia, podríem dir que el 20% dels materials que dissenyem els podrien utilitzar el 80% dels alumnes.
Tots aportem a l'educació:
si cadascun dels mestres i professors que estan treballant genera una activitat en suport informàtic per mes, una sola, abans de les pròximes vacances trindríem una quantitat de material didàctic més que considerable.
No es tracta de generar impactants presentacions multimèdia, ni complexes pàgines web.
El que proposem aquí és aprofitar el màxim potencial del recurs informàtic per a compartir coneixement i habilitats pedagógicas, apuntant a la construcció d'una veritable c
omunitat educativa.Crec que per a arrodonir el concepte, el millor és imaginar-se una enorme sala virtual de professors. No hi ha limitacions ni de temps ni d'espai per a intercanviar experiències, opinions, consells i material. Tots aporten i tots seleccionen el més apropiat a les seves necessitats.
Quant més alta sigui la participació i el nombre de docents que contribueixen, més ric serà el resultat. Amb un aport mensual, un solament, els resultats serien impressionants.
Donem el proper pas?
Basat en un article del Professor Miguel Corsi, publicat al febrer de 2007 (Argentina)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada